ESTANYS DE JUCLAR
fuente: MADTEAM.net

ZONA: Pirineo · Andorra
TIPO: Senderismo

Una de les valls més ben conservades i que encara permet gaudir de l?entorn alpí del Principat d?Andorra és, sens dubte, la Vall d?Incles, a la Parròquia de Canillo. Situada al vessant nord-est del país, guarda racons plens de bellesa paissatgística i ofereix un ampli ventall de possibilitats per gaudir-ne. Una d?aquestes és precisament la més important de les seves capçaleres, la Vall de Juclar i dins d?ella, la visita als seus estanys, tractant-se de la més gran concentració d?aigua del Principat. Es tracta d?una excursió que si bé en algun tram demana d?un cert esforç, les panoràmiques que ens va oferint el compensen sobradament. La distància a recòrrer no arriba als 7 kms., entre anar i tornar, salvant un desnivell d?uns 470 mts., que amb gent menuda podem fer en 2,30 hores per pujar i tres quarts menys per baixar, tot i que l?estimació oficial és molt inferior.




 

Mapa: [+ ampliar]

Per arribar-hi cal agafar la carretera C.G. 2 i, entre El Tarter i Soldeu, en sentit ascendent, sortint, a mà esquerra i en un revolt pronunciat, una estreta carretera local que va reseguint el decurs del Riu d?Incles, que ens queda a la nostra dreta. Conforme ens endinsem en la vall que forma aquest riu, del que agafa el nom, ens adonem de la magnífica bellesa de l?entorn, voltats pels boscos, els prats i els torrents que davallen de les muntanyes, i que les edificacions que s?han anat fent no malmeten gens.

La carretera acaba just al indret conegut com La Baladosa, punt en el que desaigüen el Riu del Manegor, que baixa fort entre roques del Port d?Incles, i el Riu de Juclar, per on s?ha de creuar un pont i estacionar el vehicle en una zona d?aparcament que hi ha a la dreta.

Ara veiem que la carretera per la que hem vingut es transforma en una pista, deixant-nos al davant i l?altre banda del riu una esplanada que acull una zona d?acampada i un refugi-bar que hi ha al seu costat.

La nostra ruta a peu comença en aquest punt, seguint les marques del G.R.P.-1, per una senda bastant planera i ample en el seu primer tram, fins que arribem a una zona on a mà dreta puja el camí que, formant part d?aquest sender, duu a la zona lacustre d?El Siscaró, però que nosaltres deixarem, per trobar un pont de pedra que ens convida a creuar el Riu de Juclar, que fins ara duiem a l?esquerra, on hi ha una magnífica zona de píc-nic, amb taules, barbacoes i una font.

A partir d?aquí, el camí es fa estret i un més costerut, seguint el marge esquerre del riu, fins que un altre pont ens permet gaudir d?un bonic salt d?aigua i una vista impressionant del nostre punt de sortida. Des d?ací les tarteres són les protagonistes i, per tant, és necessari adoptar un cert punt d?atenció a l?hora de caminar.

Quan el bosc pràcticament desapareix de l?entorn, i ens trobem a una cota de 2.240 mts., s?arriba a una imponent glacera, als peus del Pic de la Tossa de Juclar (2.699 mts. d?alçada), que dóna pas a un pla de petjada tova i humida, on hi ha les restes d?una antiga construcció, preludi d?una darrera tartera que finalment acaba oferint-nos la imponent vista de l?Estany Primer, a 2.316 mts. d?alçada, amb les seves 21 Ha. d?aigua, nu d?arbres i amb un color blau argentat majestuós, al recer de les muntanyes que l?envolten, formant una capçalera retallada amb pics aguts, destacant el Pic de la Pala de Sobre l?Estany i el Pic Negre de Juclar, tots dos de 2.629 mts. d?alçària.

Des d?aquest punt tenin dues opcions, seguir caminant per la riba dreta del llac fins arribar a la llengua de terra que el separa de l'Estany Segon, més petit i arrodonit, i d?aquí a la Collada de Juclar, a 2.463 mts., des don es té una vista aèria de la versió francesa de l?Estany de Juclar, o bé des del primer dels punts esmentats , en uns cent metres, apropar-nos al Refugi de Juclar, enlairat a mà dreta a 2.320 mts. d?alçada, edifici molt ben conservat, sense guarda, però amb llar de foc, taules i lliteres.

La tornada la farem pel mateix camí.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Agost de 2000