ESTANY DE LANóS
fuente: MADTEAM.net

ZONA: Pirineo · Cerdanya
TIPO: Senderismo

Excursió que cubreix una distància d?uns 10 quilòmetres, per la qual cosa entre anar i tornar s?han de comptar entre 5 ó 6 hores, depenent de l?estat físic de cadascú i de l?edat de la mainada que ens acompanyi, amb un desnivell global d?uns 500 mts., però donada la llargada de la ruta, el percentatge de pujada és relativament acceptable.
L?Estany de Lanós és una gran cubeta d?aigua, situada a 2.200 mts. que, de punta a punta i en línia recta, fa tres quilòmetres, amb una amplada màxima de uns 800 mts., una capacitat de 70 milions de m3. i una superfìcie d?unes 178 ha., formant part de la vessant oest del Massís del Carlit, al redós d?aquesta muntanya, que l?esguarda amb els seus 2.921 mts. d?alçada.


 

Mapa: [+ ampliar]

Per arribar-hi hi ha dues possibilitats. La primera pren com a referència un revolt molt marcat de la carretera de la Guingueta d?Ix a Andorra, abans d?arribar al Coll de Pimorent, tot just deixar el poble de Portè, on hi ha un rètol explicatiu de la ruta.

Aquesta via té un avantatge, i és que hem guanyat uns metres d?alçada sobre la rassant de la vall, però fa el camí 1,5 Km. més llarg d?anada i uns altres tants de tornada, i a més, la zona d?estacionament per vehicles és bastant reduïda.

La segona possibilitat, en la que ens centrarem, surt de la mateixa carretera, però hem d?entrar al poble de Portè i seguir una pista asfaltada perfectament senyalitzada (?des lacs?), que en 2,5 kms. ens duu a una zona d?aparcament vigilat (s?ha de pagar un petit peatge) poc abans d?arribar a l?Estany del Passet, zona d?esbarjo familiar, en un entorn natural molt bonic, en ple Bosc Comunal de Portè, sota la Serra de la Portella de Bac d?Ortella.

Un cop hem deixat el vehicle, veiem al davant nostre, al costat dels rètols indicadors de la zona, el sender que fent ziga-zagues s?enfila muntanya amunt, per anar a trobar el G.R. 7 o Ruta del Carlit. És precisament aquest tram el més dur de tot el trajecte, perquè hem de guanyar alçada ràpidament, però tampoc cal còrrer, per la qual cosa s?ha de prendre amb calma, ja que tot just comencem a caminar.

Ja situats a la vessant de la Serra de Fontviva, i seguint en moderada pujada, el camí es converteix en un balcó sobre la Vall de Lanós, quedant-nos als nostres peus primer l?Estany del Passet i més endavant, quan arribem a un turonet, el de Fontviva, amb el seu refugi.

A partir d?aquí el camí es fa planer i en arribar als primers pins negres trobem una font d?aigua potable que ens ajudarà a reconfortar-nos i abastir-nos. Seguint la senda veiem al davant nostre, però encara a la llunyania, la presa que tanca l?estany que és el nostre objectiu, pel que és molt millor dirigir la nostra vista a llevant, on tenim una bona vista del Massís del Carlit, amb els pics de Collroig i els de la Serra de Xemeneies.

Just davant de la paret seca de l?embassament ens tornem a trobar amb dues possibilitats, la primera permet enfilar-se fins a la part superior de la presa, passant per l?estació del telefèric aixecat quan es va construir l?obra hidràulica i la segona, que és la que agafarem, travessa el rierol per un pont de fusta (a mà dreta surt el camí que en 10 minuts porta al refugi dels enginyers) i puja per una senda ampla, seguint els senyals del G.R. 7 en direcció a la Pica del Carlit, que tenim al nostre davant, fins arribar a un prat en el que deixarem la ruta marcada, per trobar una petita cabana, dita Refugi de la Guimbarda, enlairada a la nostra esquerra sobre una de les cales de l?estany, que en aquest lloc té parets força escarpades.

D?aquest punt tirem enrere per un caminet que s?enfila seguint la riba del llac (que no veiem per la boscúria que l?envolta) fins baixar per les roques a la part superior de la pressa, des d?on tenim una bona vista del conjunt lacustre, tancat a la nostra esquerra pel Puigpedrós (2.842 mts. d?alçada), al que s?accedeix per un sender que s?enfila seguint aquesta riba del llac.

Deixat el camí de formigó, hi ha un monument, i més endavant una platjeta de roca amb un petit illot (més aprop o més lluny nostre, segons la quantitat d?aigua acumulada), que ens permet fer un àpet o un bany, si l?excursió la fem a l?estiu, que és l?època més recomanable per dur a terme aquesta sortida.

Per tornar agafarem el camí que baixa cap a l?estació del telefèric (en complert desús) i que constituia la primera de les opcions citades anteriorment, per seguir la senda del G.R. 7 en sentit oposat al de l?anada, que podem desfer en la seva totalitat, però que té una possible variant, que comença a ma esquerra, just albirar de nou l?Estany de Fontviva, des d?on surt un sender en forta baixada que arriba al camí que uneix aquest llac amb el d?El Passet, prop d?on hem estacionat el vehicle.

Text i fotos : Xavier Romero

Data : Agost de 2001